-M'agraden tant els pastissets que vaig proposar que la capital de l'Equador fos Quito!

[Foskito]

-Digues-li al Patxi que deixi de menjar pastissos!
-És que diu que és el seu sant.
-Tu digues-li que no és sant Patxi!

[Que no s'empatxi]

-Vine, que t'ensenyaré a torrar xoriço. Mira, veus, així es torra!

[Xistorra]

-Hola, ¿es el restaurante psicológico?
-Sí! ¿Qué le apetece?
-¿Hacen comidas de olla?

-Cambrer! Posi'm un got de vi!
-Ah no no. De got de vi ni parlar-ne. Què és això de servir el vi en gots? Jo li poso vi, però sense got.
-Ai quina guarrada. Doncs a mi un pintor molt famós em va dir que el vi sempre anava amb got. Així que ja em pot estar posant el vi en un got!
-Quin pintor?
-És igual quin pintor sigui. El vi ha d'anar en got!
-Res de gots! Quin pintor va ser?
-Però que no m'escolta? El vi el vull en got!
-Que quin pintor va ser!
-El vi, em sent, va en got!

[El Vincent van Gogh]

-Em volia casar davant d'un espetec i no he pogut, estava prohibit!
-Ostres, i per què?
-A l'etiqueta deia: "Casa't a radera";

[Casa Tarradellas]

Arriba un zero i diu:
-Vull anar a les mines!
I l'home li dóna al zero un tros de taronja i pam! Surt disparat fins a la mina.
Aleshores arriba un u i també diu:
-Vull anar a les mines!
I l'home fa el mateix: li dóna un tros de taronja i pam! cap a les mines.
I tot el dia van venint zeros i uns i les taronges se'ls van emportant cap a les mines. I pregunten a l'home:
-Com t'ho fas per a fer arribar zeros i uns fins a les mines tan fàcilment?
-Ah, doncs les taronges els hi porten!
-Les taronges?
-Sí home! Tothom sap que les taronges porten bit a mines!

[Vitamines]

Estan dos homes picant pedres...
-Eiii què has esmorzat aquest matí?
-Cereals!
-Jo també! Xoca el pic!

[Chocapic]

En un restaurant de menjar ràpid van començar-hi a anar capellans a cantar, i molestaven molt. Sí, perquè tu estaves allà menjant pollastre i senties uns galls i uns desafinus que Déu se'n vulgui apiadar. I deies "què és això?", i et diuen "això és fra Anton". I apa, a aguantar-se.
I al dia següent igual, eh! I dius, "ja hi tornem a ser amb fra Anton?", i et diuen "nooo, aquest és fra Andreu". I tu, vale.
I apa, dale que te pego, cada dia un fra diferent anava allí a cantar, i la situació era ben desesperada.
Però vet-ho aquí que van descobrir que als frares aquests els xiscles els molestaven cosa mala! I ja va estar. Van contractar uns experts xiscladors i els van posar dins el restaurant, amb un cartell ben amenaçador, que encara avui es pot veure:
-Canta aquí fra i xisclen!

[Kentucky Fried Chicken]

-Ostres, aquesta nou és una nou!
-I què?
-Doncs que no ho sembla!

[Nou sembla]