Vet aquí un home que cada dia baixava al restaurant a menjar pollastre, i un dia va dir-li al cambrer:
-Mira vailet, demà no podré baixar a menjar pollastre; me l'hauries de portar tu a casa.
-Okis. I com el voldràs? Fregit.. bullit.. al forn.. a l'ast.. ?
-Uii.. doncs.. ara mateix què vols que et digui. Mira, fem una cosa: a l'hora de dinar treuré el cul per la finestra, que es veu des d'aquí, i mitjançant el cul i fent servir un refrany t'indicaré com vull el pollastre.
-Amb el cul i fent servir un refrany. Entesos!
I així van quedar. I a l'hora de dinar l'home va treure, doncs, el cul per la finestra, i des del restaurant el cambrer va veure com el cul anava canviant continuament. Vinga a canviar, vinga a canviar! I el cambrer bé que s'anava mirant tots els canvis de cul, però no en va treure res en clar, així que el va trucar.
-Escolta, jo ja em miro el teu cul, ja, però què són tants canvis de cul? No hi veig cap refrany per enlloc! Com el vols el pollastre?
-A l'ast, tio! Tot el cul canvio!

[A l'estiu tota cuca viu]

Arriba un cec a un bar.
-Posi'm uns tomàquets d'horta, sisplau.
Però el cambrer no li volia donar tomàquets d'horta, així que li va dir:
-Uii nooo, tomàquets d'horta no n'hi ha pas.
-Aleshores posi'm una ostra.
Però el cambrer tampoc no li volia donar ostres, i aprofitant-se que el client era cec en comptes d'una ostra li va donar una mosca.
-I un arròs, sisplau.
Però el cambrer tampoc no li volia donar arròs, i li va dir que ni parlar-ne, que no li donava la gana de donar-li arròs.
Amb tot això que en veure què passava s'aixequen quatre espadatxins de la Reina de França d'una taula tots emprenyats i li diuen el cambrer que faci el favor de dir-li la veritat al client, que sí que té tomàquets d'horta i que en comptes d'una ostra li ha donat una mosca, i que li doni l'arròs. Veient les amenaces dels quatre espadatxins de la Reina el cambrer va haver d'admetre:
-D'horta n'hi han i l'ostra és mosca. Té arròs!

[D'Artagnan y los tres mosqueteros]

Un home que anava per un carrer tot ple de gossos cridant:
-Ayyyy qué mal día tuve ayer! A punto estuve de morirme!
I els gossos ni s'immutaven
-Ayyyyy qué malo el día de ayer! Casi casi casi me muero!
I els gossos res, que no es movien, i la gent li deia que no n'hi havia per tant, que no s'hauria mort pas.
-Pero ayyyyyyyy qué malo malo fue el día de ayer! Por poco no me muero!
I veient que els gossos seguien sense moure's la un home li va respondre:
-Mal ayer? Bah, ni un can mueve!

[Mala hierba nunca muere]

Porten un home a una sala tota plena de senyors mudats amb barrets de copa, i li diuen:
-Tots aquests senyors començaran a ficar coses dins el barret. Aviam si pots trobar quin d'ells és un mag català!
I tots els senyors, efectivament, comencen a ficar coses dins els seus barrets; excepte un, un mexicà, que en comptes de ficar coses al barret, les treia.
-Ja està! És el mexicà!
-El mexicà? Però si el mexicà no fica coses al barret!
-El mexicà en treu!

[El màgic Andreu]

Una dona tenia tres fills, el Pepet, el Manolet i el Lluís. I un dia van arribar tres noies a casa seva a demanar-li la mà dels seus fills.
La primera:
-Vinc a demanar-li la mà del Pepet perquè el vull per a mi.
-Doncs aquí el tens!
La segona:
-Vinc a demanar-li la mà del Manolet perquè me l'estimo tant i quant.
-Tot teu!
La tercera:
-Vinc a demanar-li la mà del Lluís perquè al seu costat estaré més guapa.
-Apa, aquí el tens! I de regal... una fada.

I les altres noies, clar, "ostiiii a nosaltres no ens has donat cap fada!".
I la dona:
-Evidentment! Perquè vosaltres no volíeu el Lluís i ella sí! I ja sabeu la dita: "Qui vol Lluís, hada pa tí!"

[Qui vol lluir ha de patir]

Hi havia una vegada el Blas i els seus germans que van enterrar un tresor, i per a evitar traïcions van enterrar-lo en un lloc ben estrany i el mapa el van donar a la seva mare per a que l'amagués a algun lloc del seu cos.
I van anar passant els anys i la mare es va morir i vet-ho aquí que un dia quan la mare ja era morta i enterrada als germans els va picar l'acudit que volien el tresor. I, és clar, algú havia d'anar a furgar el cos de la pobra morta per a buscar-hi el mapa! I hi van enviar el Blas. Perquè resulta que els germans al Blas aquest no se l'estimaven gaire, no. De fet no se l'estimaven gens. I el Blas, pobret, per aviam si aconseguia que se l'estiméssin, va dir que d'acord.
Però a l'enterramorts, que va veure tot el mejunje, li va saber greu que s'aprofitéssin del Blas, i va decidir agafar ell el plànol.
I el Blas es va llevar ben d'hora i va anar cap al cos de la mare morta i vinga a furgar, vinga a furgar. S'hi esmerava molt a furgar! Però, és clar, no el trobava. I el pobret Blas cada dia es llevava més d'hora i tot el dia furgant, allí amb el cor trencat i anar furgant, i cada dia llevant-se més d'hora, i furga que furgaràs. I els germans vinga a dir-li "Blas, cómo te odiamos!","Blas, busca y muérete ya hombre!".
I l'enterramorts, que va veure que allò no anava bé, que de cap de les maneres no se l'estimarien, es va rendir i li va donar el mapa. Va dir:
-No por mucho madre hurgar aman a ese Blas. Ten plano!

[No por mucho madrugar amanece más temprano]

-A mi m'agradaria veure una desfilada de fantasmes.
-Doncs no et desesperis que algun dia la veuràs!
Al cap d'uns dies es tornen a trobar...
-Weiii, al final vaig veure la desfilada de fantasmes! I que fort tio, l'últim fantasma de tots, a que no saps com es deia? Es deia Esperança!
-Ja t'ho vaig dir jo! L'Esperança és l'últim casper!

[L'esperança és l'últim que es perd]

En una botiga de disfresses:
-Hola. Voldria disfressar-me.
-Ah, doncs necessitaràs una disfressa.
-Ah, doncs ven-me'n una.
-Ui, però és que és cara.
-No passa res, tinc diners.
-Ui, és que és *molt* cara.
-Ah, doncs fes-me un prestéc.
-Ui, no puc pas. Com sé jo que me'l tornaries? M'hauries de donar alguna cosa que em demostrés que em pagaries el préstec.
-Ah, doncs et dono un bistec.
-Un bistec?? Per què un bistec?
-Home, perquè és carn-aval!

[Carnaval]

- Què, com va la manivela?
- Va estupenda, tu! Oli en un llum!

[L'amanir vela]

- Se m'ha descolorit la cassola!
- Betum a l'olla!

[Vatua l'olla!]