-M'agraden tant els pastissets que vaig proposar que la capital de l'Equador fos Quito!

[Foskito]

Un home puja damunt d'un pollastre jove i groc.
-Arri, arri!
I el pollastre pregunta:
-On anem?
-Arri, pollet!

[A Ripollet]

-No sé què em passa que quan vaig a la plaça aquella de la Xina no puc deixar de pensar en Sevilla!
-Clar home, és la plaça de Triana-en-ment!

[Plaça de Tian An Men]

Un que li diu a una dona:
-Ostres tu quin cabell tan blanc! I que gros!
-Síiii, és per la meva nacionalitat!
-Ah sí? I tu d'on ets?
-Sóc mexicana!

[Maxi-cana]

-Ja ho va dir Lewis Carroll, si vas a Galícia descobriràs el país de l'asma!
-Ah sí? Això va dir?
-Sí! "Galícia: el país de l'asma reveles"!

[Alícia al país de les meravelles]

Uns homes tenien un gat blanc i un díode que feia llum. Els va venir el jefe del poble:
-Mireu, que feu llum amb el led vale; però si el feu xiular agafaré aquest gat blanc que teniu i el tallaré, perquè així és com ho fem al meu poble.
-Però tu de quin poble ets?
-Us pita el led? Tallo blanc gat!

[Hospitalet de Llobregat]

Una dona caminava tota eixarrancada.
-Tú por qué andas así?
-Porque soy del Principat d'Andorra.
-Eso no es excusa!
-Sí! Ando así por lo que soy!
-Y qué eres?
-Ando rana!

[Andorrana]

Ja fa molt de temps hi havia un poble que no tenia nom. Els seus habitants estaven molt i molt tristos per aquesta falta de denominació; en particular hi havia una parella de novios que estaven desesperadament tristos. Estaven tan tristos que van pregar durant dies i dies, i van jurar que no pararien de pregar fins que el Cel els concedís un nom. Fins que un dia els Déus van accedir i van baixar a dir-los el nom:
-Pareu de pregar, amants!

[Palau de Plegamans]

Entre dos pobles molt allunyats hi havia una línia fèrria. A un cap de via hi havia un poble molt lleuger ple de drogaaddictes que se'n deia el poble de Gram; i a l'altre extrem de la via hi havia un poble molt net, que se'n deia, justament, el poble de Net. Un bon dia dos Gramians (habitants de Gram) se'n van voler anar al poble no-veí de Net. Quan van pujar al tren el revisor ja els va avisar,
-Els recomano que s'asseguin; pensin que van d'un extrem a l'altre de la línia i el viatge és molt llarg.
Un dels dos amics va asseure's, però l'altre va quedar-se dret. I l'amic li anava dient que es deixés de punyetes i fes el favor de seure, perquè el viatge des del poble de Gram al poble de Net era tan tan llarg. Però cà! L'altre seguia dret. Fins que ja cansat li va dir:
-Senta el cul, home! De Gram a Net!

[Santa Coloma de Gramenet]

"Caram quina olor més dolenta fa el desert del Sàhara! Com és això?"
"Mira, en aquesta zona tothom fa servir la mateixa colònia..."
"Quina colònia? Com es diu??"
"Eau de Tuareg"

[Eau de Toilette]