Un conegut dirigent de la Generalitat explicava que la ciutat de Ceuta estava plena de fantasmes que cercaven una daga que es trobava molt lluny d'aquest paratge..però aquest dirigent els va explicar que amb la fusta dels arbres de Catalunya també se'n podien fer de dagues. Per això els va dir la famosa frase: Ceuta d'ents daga està lluny eh? Hi ha soca aquí.

[Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí]

Quan les tropes napoleòniques travessaven les muntanyes per a envaïr Catalunya es van trobar amb un ase molt curiós, que volent salvar el seu país i sabent que als soldats napoleònics els encantava el ballet els va oferir de ballar per ells una estoneta.
I sí sí, durant l'estoneta que l'ase va ballar els soldats van quedar-se encantats; però tan aviat va haver parat l'ase els soldats van continuar fent camí.
I torna-hi, l'ase va tornar-los a proposar de ballar per ells, però els soldats altre cop deien que sí, que el ballet estava molt bé, però que ells continuaven.
Així que l'ase va decidir que ballaria per sempre per tal d'aturar les tropes.
I va ballar sense parar durant dies i dies fins que va morir. Aleshores els soldats, entendrits de tant ballet, se'n van tornar a França sense fer mal.
Des d'aleshores es recorda aquest fet com "l'últim ballet del ruc"

[El timbaler del Bruc]

Un xicot porta una noia a casa seva i li fa un sopar amb espelmetes i música dolceta... i va i li diu,
-Si no et fa res, digue'm Juli Cèsar.
-Ui, Juli Cesar per què?
-Perquè sóc un romà antic!

[Un romàntic]

Un ciutadà romà anava cada dia al circ a veure batalles de gladiadors, i cada dia es trobava al seu costat un home que arribava allà, es posava a beure i beure fins que ja no podia més i aleshores s'asseia. Quina conducta més estranya, va pensar. Fins que un dia, abans que es posés a beure com sempre, li va preguntar per què ho feia.
- Mira, no ho sé. Jo vaig arribar aquí un dia per casualitat, i no sabia on era. I li vaig preguntar a un home d'aquí "Ei, que em podria dir on sóc?", i em va respondre: "Alcohol i seu!"

[Al col·liseu]