Hi havia una vegada un home que tenia un ase, i a causa d'haver-se emmerdat amb un anell màgic, a l'ase li va créixer un braç.
Aleshores l'home va recordar que, antigament, quan això passava calia errar pel món fins a trobar algú que t'estimés. I l'home va pensar, "qui m'estima a mi? doncs el rei d'espanya, clar! estima tots els espanyols!"
Així que va anar a la zarzuela a veure el rei, i es va trobar el rei, el
seu fill, i un tal Bernardo.
L'home els va explicar el que li havia passat amb l'anell, i va lligar tres cordes al braç i les va oferir als dos borbons i al bernardo per a que l'ajudéssin a estirar del braç x arrencar-lo de l'ase.
El bernardo va dir que cap problema, i va agafar la corda per a estirar del braç, i res més agafar-la, nyac, el bernardo es va quedar convertit en os!
Aleshores l'home va oferir una corda al rei i al seu fill, i el rei va dir rotundament que no, que no volia ni una corda, que ja veia lo que li havia passat al Bernardo.
I l'altre borbó també s'hi va negar, va dir que no, que no volia ni una corda perquè no volia cometre cap error, perquè ja es veia que per un error el Bernardo havia quedat com havia quedat, i que a més, aquestes malediccions afectaven el temps, i com que estaven a la tardor, si es començaven a convertir tots en os segur que a l'estiu en comptes de fer calor nevaria.
I l'home de l'ase els va dir que ja està bé, home, que antigament si et passava això tu erraves pel món buscant algú que t'estimés i anaves als reis d'espanya, i ells t'ajudaven a estirar els braços, fins i tot de l'ase.
La conversa va anar així:
-Una? Ni jo! Per algo Bernardo està tot d'os!
-Una? Ni jo! Per altre error està tot d'os! I a tardor tot d'os, a l'estiu hi neva!
-En l'antic errar d'amor, Borbóns, d'ase estiren -de l'ase!- un braç!
[Un Anillo para gobernarlos a todos.
Un anillo para atraerlos a todos y atarlos en las tinieblas
en la Tierra de Mordor, donde se extienden las sombras]
