Contràriament al que tot matemàtic podria creure, la fórmula per a trobar les arrels d'una equació de segon grau no va ser fruit de l'estudi, sinó d'una conversa a priori sense importància que un jove matemàtic anomenat Pedrosa va mantenir amb un home que per tot aliment prenia cada dia assegut en una vinya quatre alls que arrencava de l'arada d'un vell molt forçut. La cosa va anar així:
-I vós què mengeu?
-Alls, menjo, petit Pedrosa.
-Només alls? I com és? Ja mengeu bé?
-Menjo bé, més o menys; arrenco alls d'arada de vell quadrat menjo quatre al cep, petit Pedrosa.
[

-b±√b2-4ac

2a

(Menys b més menys arrel quadrada de b al quadrat menys quatre a c partit per dos a) ]

Passejant-se pels eixos de les X, de les Y i de les Z un home arriba a una presó. Hi entra i veu una noieta en una cel·la.
-Per què estàs aquí tu? Què vas fer de dolent?
-Jo... és que em dic Anna.
-I per això et van tancar?
Més enllà en una altra cel·la hi havia una altra noia.
-Tu també et dius Anna?
-No... jo vaig escriure una carta.
-I per això et van tancar? Quins pebrots!
Amb això que ve l'escarceller:
-Això és la Presó dels Eixos de les X, de les Y i de les Z, i aquí estan condemnades cartes i Annes!

[Coordenades cartesianes]

-Aquest criminal és famosíssim! És tan famós que se'l veu repetit un número indeterminat de vegades, que pot ser zero.
-I això li ve de ser un criminal famós?
-Sí, perquè és l'estrella del crim!

[L'estrella de Kleene]

-Sempre que faig aquest autòmat es fa de dia!
-Clar home, perquè és un autòmat fi-nit!
{Autòmat finit}

A l'imperi romà un home s'apropa a una dona anomenada Estrella i li diu:
-Ave! Ave! Ave! Ave! Ave! Ave! . . .
I ella,
-Ostres tu, o no em dius res o et passes mitja hora saludant-me. Però es pot saber què dius?
-Ave, Estrella!

[(ab)*]

Una dona se'n va a veure el coordinador de LGA:
-Mira, vinc a tu perquè ja no sé on anar, estic que si em punxen no em treuen sang. M'ha passat una cosa ben estranya! Mira, se'm va morir el marit i en aquells moments, ja t'ho pots pensar, estava ben desesperada. Tan desesperada que, mira, jo tenia una gramàtica; doncs de la desesperació mateixa vaig dir "bueno va, m'afegeixo a la gramàtica." I m'hi vaig afegir. I aleshores em vaig adonar de la meva desgràcia: des del moment en què em vaig afegir a la meva gramàtica tots els seus arbres de derivació són Windows!
-Homeee, això és trivial. Aviam, m'has dit que quan se't va morir el marit et vas afegir a la teva gramàtica, oi?
-Això mateix.
-Clar, doncs aleshores la teva és una gramàtica amb-vídua; i, és clar, els seus arbres de derivació no són Unix!

[Gramàtica ambígua; no són únics]

-Dóna'm una moneda per a la cabina!
L'altre la hi dóna.
-Ei, aquesta moneda és falsa! No està equilibrada!
-Però aviam, tu no volies una moneda per a la cabina? Doncs aquí tens, una moneda trucada!
{trucada}

-Cambrer! És molt bo aquest entrepà! Com en dieu?
-Ah, és el nostre famós Entrepà Logarítmic.
-Ostres, quin nom que té.
-Sí, sí, i per això és tan bo: el número d'ingredients que porta és la base dels logaritmes naturals.
-I vols dir que això fa que sigui més bo?
-Home! És un bocata de cardinal e!

[Bocatto di cardinale]

- Escolta, tu quants amics tens?
- Mmmm... fa de mal dir. Diguem que en tinc n.
- Ui, malo! Ja pots anar vigilant les putades!
- Putades, per què?
- Home, si tens n amics...

[Enemics]

-Adéu!
-On vas?
-A l'infinit i més enllà!
-Collons, que lluny!
-Oh, és que sóc Jordi Vergent.

[Divergent]