Ba es un noi àrab que va passejant pel poble tot xiroi amb unes taladradores immenses plenes de quarks (partícules subatòmiques).
Dos amics que estan per allà xerrant es pregunten:
-Oye, has visto a Ba por aquí?
-Noooo, no lo he visto... Ui espera... Sí sí, ya lo veo: Alli va Ba y los quarks en taladrones!!!

[Ali Baba y los cuarenta ladrones]

La Mar és una noia que degut al seu ritme de vida està molt estressada. En això que decideix anar a algun lloc llunyà i apartat dels sorolls per a pensar.
-Ja ho tinc mare! Aniré a aquell país on les vaques fan la llet salada i plena de brutícia i peixos.
-D'acord filleta, no sé on està però ves-hi.
Passats uns dies el pare de la Mar pregunta a la seva dona:
-On és aquesta noia? Fa dies que no la veig.
I li respon:
-La Mar? Medita a Ram-hi-ha.

[Mar Mediterrània]

-Com t'ho fas perquè el teu ordinador s'emborratxi?
-Li introdueixo un disc.
-Doncs jo ho he provat i no funciona. Per què?????
-Clar home, perquè ha de ser de rom!!!

[CD-ROM]

-No ho entenc, es pot saber què fa aquella barra de pa de peu, amb una banda de color i al mig un bit?
-Què curt ets! No veus que és bit-a-franja-del-panet-dret...

[Vilafranca del Penedès]

- Se m'ha descolorit la cassola!
- Betum a l'olla!

[Vatua l'olla!]

- Escolta, tu quants amics tens?
- Mmmm... fa de mal dir. Diguem que en tinc n.
- Ui, malo! Ja pots anar vigilant les putades!
- Putades, per què?
- Home, si tens n amics...

[Enemics]

- I tu quan tardes en arribar a la uni?
- Uiiii, unes 7 hores.
- Refotre, sí que t'hi estàs estona!
- Oh, és que jo vaig a la Universitat Remolt Lluny!

[Universitat Ramon Llull]

El nom de l'Estació de Sants li ve d'un accident que hi va passar. Durant la construcció de l'estació un tren va atropellar un pobre home, i tal va ser la magnitud de l'accident que l'home va quedar tot destrossat i els trossets van quedar repartits com l'atzar va voler.
En veure l'accident tothom exclamava:
- Ha quedat tot a trossets, tot tallat a trossets!
I l'home encara va tenir alè per a lamentar-se amargament:
- Sencer, he estat jo...

[Sants Estació]

Dos empresaris del món del comerç del calçat:
- Ai, no sé què passa que des que vaig comprar aquella cadena de sabateries no puc rebre missatges al mòbil ni escriure'n ni trucar...
- I què deu ser?
- No ho sé pas... tot va ser quedar-me 100 sabateries...

[Sense bateries]

Passejant per un cementiri:
- Ai, sí que costa d'entendre aquesta cripta! Deu estar encriptada!