-Escolta, tu saps per què a Igualada hi ha tants bojos?
-Molt fàcil home, això és per la situació geogràfica. Aviam, per on està Igualada?
-Ah, clar. Per Anoia.

[Paranoia]

La Mar és una noia que degut al seu ritme de vida està molt estressada. En això que decideix anar a algun lloc llunyà i apartat dels sorolls per a pensar.
-Ja ho tinc mare! Aniré a aquell país on les vaques fan la llet salada i plena de brutícia i peixos.
-D'acord filleta, no sé on està però ves-hi.
Passats uns dies el pare de la Mar pregunta a la seva dona:
-On és aquesta noia? Fa dies que no la veig.
I li respon:
-La Mar? Medita a Ram-hi-ha.

[Mar Mediterrània]

-No ho entenc, es pot saber què fa aquella barra de pa de peu, amb una banda de color i al mig un bit?
-Què curt ets! No veus que és bit-a-franja-del-panet-dret...

[Vilafranca del Penedès]

-Què fas que no et planxes les camises?
-Tio, que vinc del poble!
-I què?
-Doncs que hosti, com arruga!

[Comarruga]

- Osti, en aquest poble s'hi troben moltes cerveses oi?
- Síiii, és que és Sant Miquel del Find!

[Sant Miquel del Fai]

-Saps que la capital de França és congruent amb 0 mòdul 2?
-No t'entenc!
-Si home, és divisible per dos.
-Això per què?
-Perquè Par is.

-Collons, quins costums mes raros teniu aqui: les vostres xarxes només funcionen de dia i a sobre hi ha una grua!! Com és aixo?
-Perquè estem a Grua-en-lan-dia.

[Groenlandia]

- Saps que a aquest carrer, cantonada amb el carrer Francesc, venen cosetes que estan molt bé, però que són molt cares i només es poden pagar amb ous petitons?
- Ah sí, i com és això?
- Ahh, és que els amos són americans, i ja se sap: costa ouets, xamfrà amb Cisco.

[Costa oest, San Francisco]

-En aquesta muntanya tan alta descansaré per sempre!
-Ah sí? Quina és?
-Ever-rest!

[Everest]