Dos brètols-gamberros parlant:
- Joder tio, n'estic fins als putos collons de la merda de festa aquesta del puto raïm i la merda de campanades.
- Osti tio i per què?
- Joder, és que és lo pitjor, no es pot destrossar res, no podem petar cristalleries ni cremar contenidors ni res, res de restrossar res.
- Uooo, no t'entenc, per què no pots?
- Joder, doncs perquè és una festa de Cap Dany!

[Cap d'any]

Un metge havia de curar molts nens, i tots els pares demanaven que el seu fill fos el primer. Enmig de la feinada la seva pròpia filla va emmalaltir. El metge va anar a demanar que deixéssin passar la seva filla davant de les filles dels altres.
- D'acord, t'ho deixem fer, però abans d'això has de pujar a l'àtic.
- A l'àtic? No hi ha temps! He de sanar immediatament la meva filla, que està molt malalta!
- D'acord, pots sanar la teva filla, però primer has de pujar a l'àtic!
- Però no ho entenc! Per què?
- Coi, tothom sap que després d'anar a dalt, sanes teva!

[Després de Nadal, Sant Esteve]

- Osti, en aquest poble s'hi troben moltes cerveses oi?
- Síiii, és que és Sant Miquel del Find!

[Sant Miquel del Fai]

- Mira, agafo aquest graf, el sacsejo i faig les postres.
- Ah sí, i què surt?
- Un graf d'agitar-lo!

[Braç de gitano]

Un ciutadà romà anava cada dia al circ a veure batalles de gladiadors, i cada dia es trobava al seu costat un home que arribava allà, es posava a beure i beure fins que ja no podia més i aleshores s'asseia. Quina conducta més estranya, va pensar. Fins que un dia, abans que es posés a beure com sempre, li va preguntar per què ho feia.
- Mira, no ho sé. Jo vaig arribar aquí un dia per casualitat, i no sabia on era. I li vaig preguntar a un home d'aquí "Ei, que em podria dir on sóc?", i em va respondre: "Alcohol i seu!"

[Al col·liseu]

- Què fan totes aquestes bicicletes donant voltes, totes brutes de safrà?
- Sí, el safrà ja ho fa això, quan no té feina.
- Què dius ara?
- Sí home, és l'atur de safrans!

[La Tour de (sa) France]

Un trosset de ferro, molt trist amb la seva existència, demana audiència a Erda, la deessa de la terra.
- Estic molt trist, Erda. M'han retorçat i em fan servir per a pescar peixos. Estic destrossat.
- Però per què? No ho entenc, trosset de ferro...
- Estic fet un ham, Erda!

[Fet una merda]

Dos xarnegus caminant pel bosc.
- Joder macho, estoy harto de las putas setas, qué difícil es llenar el cesto.
- Ya te digo. Los catalanes sí que lo tienen fácil, los cabrones.
- ¿Por qué lo dices?
- Joder macho, ¿no lo sabes? Ellos tienen unas setas especiales, que van p'allá, las asustan, "buuuuh!", y las setas se iluminan como si fueran diodos.
- ¡No me digas! Pues no lo sabía...
- Sí hombre, los bu-leds!

[Bolets]

En un bar parlen dos cambrers:
- Ostres noi, n'estic fart d'aquests rockerus. Caaaada dia igual, "un cortadito, pero con un pelíiin de leche", "un cafetito, pero con un peliiiin de leche". Que pesats, hosti, sempre amb el pelín de leche.
- Home, normal... No veus que són els de "Leche-Pelín"?

[Led Zeppelin]

Al Castell de les Tempestes el Rei dels Trons ordena als seus servents:
- Vull que hi hagi grans tempestes!
- Sí senyor.
- I vull que hi hagi molts llamps i molts trons! Sobretot molts trons! Esmereu-vos bé amb el trons! Els trons són el cor de la tempesta!
- Sí senyor. I... senyor... ja que ens hi esmerem tant, amb els trons, volíem demanar-li si, un cop ja hagi passat la tempesta, ens deixaria fer un concert de rock.
- Trons i espetecs de trenta tempestes, un concert de rock? Això sí que no!
- Però per què, senyor?
- Perquè no vull que ens robin els trons!

[Rolling Stones]