Vet aquí un home que cada dia baixava al restaurant a menjar pollastre, i un dia va dir-li al cambrer:
-Mira vailet, demà no podré baixar a menjar pollastre; me l'hauries de portar tu a casa.
-Okis. I com el voldràs? Fregit.. bullit.. al forn.. a l'ast.. ?
-Uii.. doncs.. ara mateix què vols que et digui. Mira, fem una cosa: a l'hora de dinar treuré el cul per la finestra, que es veu des d'aquí, i mitjançant el cul i fent servir un refrany t'indicaré com vull el pollastre.
-Amb el cul i fent servir un refrany. Entesos!
I així van quedar. I a l'hora de dinar l'home va treure, doncs, el cul per la finestra, i des del restaurant el cambrer va veure com el cul anava canviant continuament. Vinga a canviar, vinga a canviar! I el cambrer bé que s'anava mirant tots els canvis de cul, però no en va treure res en clar, així que el va trucar.
-Escolta, jo ja em miro el teu cul, ja, però què són tants canvis de cul? No hi veig cap refrany per enlloc! Com el vols el pollastre?
-A l'ast, tio! Tot el cul canvio!
[A l'estiu tota cuca viu]