Un conegut dirigent de la Generalitat explicava que la ciutat de Ceuta estava plena de fantasmes que cercaven una daga que es trobava molt lluny d'aquest paratge..però aquest dirigent els va explicar que amb la fusta dels arbres de Catalunya també se'n podien fer de dagues. Per això els va dir la famosa frase: Ceuta d'ents daga està lluny eh? Hi ha soca aquí.

[Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí]

-Tinc dues tasses, P i B, i et repto a que endevinis de quina d'elles és aquesta sal. Pensa que si falles haurem de començar el joc de nou.
-D'acord, aviam dona'm la sal...
-Penso que és de la P.
-No! Tornem a començar el joc.
-De quina tassa és aquesta sal?
-Hmmm de la B.
-Noooo, molt malament!
-Així quina era la resposta correcta?
-Home és evident, cap sal era de tassa P ni B.

[Capçalera de TCP/IP]

-Mira con este ordenador que no es de 64 bits, a parte de poder ver gente botando y haciendo volteretas, te hace un café de marca.
-Ahh, que interesante. Y qué modelo es?
-Cisc da un soley.

[Cirque du Soleil]

Un home puja damunt d'un pollastre jove i groc.
-Arri, arri!
I el pollastre pregunta:
-On anem?
-Arri, pollet!

[A Ripollet]

Un grup de capellans eren davant d'un parking i de sobte Al·là baixa dels cels amb el seu carro i l'aparca just davant del parking dels capellans. I tots els capellans, esfereïts: "ohh estem perduts, estem perduts!". Però una monja, que era molt lletja, se'n va tota decidida cap a Al·là i li diu:
-Oye, Alá, que aquí no puedes pararte, eh. Que hay un vado, lo ves? Un vado.
I Al·là diu que vale i se'n va.
I tots els capellans: "estem salvats, estem salvats!" "A Alá vado fea enseñó!"

[Alabado sea el Señor]

Quan les tropes napoleòniques travessaven les muntanyes per a envaïr Catalunya es van trobar amb un ase molt curiós, que volent salvar el seu país i sabent que als soldats napoleònics els encantava el ballet els va oferir de ballar per ells una estoneta.
I sí sí, durant l'estoneta que l'ase va ballar els soldats van quedar-se encantats; però tan aviat va haver parat l'ase els soldats van continuar fent camí.
I torna-hi, l'ase va tornar-los a proposar de ballar per ells, però els soldats altre cop deien que sí, que el ballet estava molt bé, però que ells continuaven.
Així que l'ase va decidir que ballaria per sempre per tal d'aturar les tropes.
I va ballar sense parar durant dies i dies fins que va morir. Aleshores els soldats, entendrits de tant ballet, se'n van tornar a França sense fer mal.
Des d'aleshores es recorda aquest fet com "l'últim ballet del ruc"

[El timbaler del Bruc]

-No sé què em passa que quan vaig a la plaça aquella de la Xina no puc deixar de pensar en Sevilla!
-Clar home, és la plaça de Triana-en-ment!

[Plaça de Tian An Men]

-Quin capellà més raro. En un enterrament fa la missa dins un formatge i està molt al teu costat, però quan acaba la missa agafa els morts i els fot al mar per a que se'ls emportin les ones.
-Home, no tan raro! Això és perquè va estudiar a la FIB!
-A la FIB?
-Sí! Fa costat dins formatge i cadàvers a l'ona!
(o bé, Fa culte dins formatge i cadàvers a l'ona)

[Facultat d'Informàtica de Barcelona]

-Aquesta pel·lícula sí que és cinema de debò! Cinema i res més!
-Aquesta merda de pel·lículaaa? Però si està plena de porcs!
-Precisament, és pur cine!

[Porcina]

Arriba un cec a un bar.
-Posi'm uns tomàquets d'horta, sisplau.
Però el cambrer no li volia donar tomàquets d'horta, així que li va dir:
-Uii nooo, tomàquets d'horta no n'hi ha pas.
-Aleshores posi'm una ostra.
Però el cambrer tampoc no li volia donar ostres, i aprofitant-se que el client era cec en comptes d'una ostra li va donar una mosca.
-I un arròs, sisplau.
Però el cambrer tampoc no li volia donar arròs, i li va dir que ni parlar-ne, que no li donava la gana de donar-li arròs.
Amb tot això que en veure què passava s'aixequen quatre espadatxins de la Reina de França d'una taula tots emprenyats i li diuen el cambrer que faci el favor de dir-li la veritat al client, que sí que té tomàquets d'horta i que en comptes d'una ostra li ha donat una mosca, i que li doni l'arròs. Veient les amenaces dels quatre espadatxins de la Reina el cambrer va haver d'admetre:
-D'horta n'hi han i l'ostra és mosca. Té arròs!

[D'Artagnan y los tres mosqueteros]