• 11-10-2003

    Hi havia una vegada un home que tenia un ase, i a causa d'haver-se emmerdat amb un anell màgic, a l'ase li va créixer un braç.
    Aleshores l'home va recordar que, antigament, quan això passava calia errar pel món fins a trobar algú que t'estimés. I l'home va pensar, "qui m'estima a mi? doncs el rei d'espanya, clar! estima tots els espanyols!"
    Així que va anar a la zarzuela a veure el rei, i es va trobar el rei, el
    seu fill, i un tal Bernardo.
    L'home els va explicar el que li havia passat amb l'anell, i va lligar tres cordes al braç i les va oferir als dos borbons i al bernardo per a que l'ajudéssin a estirar del braç x arrencar-lo de l'ase.
    El bernardo va dir que cap problema, i va agafar la corda per a estirar del braç, i res més agafar-la, nyac, el bernardo es va quedar convertit en os!
    Aleshores l'home va oferir una corda al rei i al seu fill, i el rei va dir rotundament que no, que no volia ni una corda, que ja veia lo que li havia passat al Bernardo.
    I l'altre borbó també s'hi va negar, va dir que no, que no volia ni una corda perquè no volia cometre cap error, perquè ja es veia que per un error el Bernardo havia quedat com havia quedat, i que a més, aquestes malediccions afectaven el temps, i com que estaven a la tardor, si es començaven a convertir tots en os segur que a l'estiu en comptes de fer calor nevaria.
    I l'home de l'ase els va dir que ja està bé, home, que antigament si et passava això tu erraves pel món buscant algú que t'estimés i anaves als reis d'espanya, i ells t'ajudaven a estirar els braços, fins i tot de l'ase.
    La conversa va anar així:
    -Una? Ni jo! Per algo Bernardo està tot d'os!
    -Una? Ni jo! Per altre error està tot d'os! I a tardor tot d'os, a l'estiu hi neva!
    -En l'antic errar d'amor, Borbóns, d'ase estiren -de l'ase!- un braç!
    [Un Anillo para gobernarlos a todos.
    Un anillo para atraerlos a todos y atarlos en las tinieblas
    en la Tierra de Mordor, donde se extienden las sombras]

  • 11-10-2003

    Anaven dos gitanos catalans pel carrer i de cop i volta tothom els comença a donar llaços. Atemorits per l'allau de gent amb llacets baixen a l'estació del metro d'un serial de TV3 per a refugiar-se. Però quina és la sorpresa que de les tendes del suburbà tornen a aparèixer individus amb les mans plenes de llaços: la gent del bar, el kiosker, la de la tenda de roba... Veient el panorama un gitano li diu a l'altre:
    - Ei tio, vamos a veure el jefe de l'estació que esto no puede ser.
    - Val compañero, ja n'estic harto de tantos lazos.
    Entren a l'oficina del cap d'estació i com no, aquest, que era molt molt lleig, els ofereix un llaç. En això que un exclama:
    - Hasta això da llaç??

    [Estació d'Enllaç]

  • 11-10-2003

    -Cambrer! Posi'm un got de vi!
    -Ah no no. De got de vi ni parlar-ne. Què és això de servir el vi en gots? Jo li poso vi, però sense got.
    -Ai quina guarrada. Doncs a mi un pintor molt famós em va dir que el vi sempre anava amb got. Així que ja em pot estar posant el vi en un got!
    -Quin pintor?
    -És igual quin pintor sigui. El vi ha d'anar en got!
    -Res de gots! Quin pintor va ser?
    -Però que no m'escolta? El vi el vull en got!
    -Que quin pintor va ser!
    -El vi, em sent, va en got!

    [El Vincent van Gogh]

  • 10-10-2003

    Dos homes estan jugant a escacs. A mitja partida un dels dos es treu un palosanto que no brillava i el posa sobre el tauler, i diu tan panxo:
    -Fi de la partida!
    -I això?
    -És kaki mat!

    [Escac i mat]

  • 09-10-2003

    Era un home que es deia Siscu i tenia una olivera. El cas és que Siscu i l'olivera van decidir muntar una empresa de neteja de cases. Passat el temps aquesta empresa es va fer molt famosa perquè a l'hora de rentar coberts, els doblaven... Eren Olivera i Siscu Chachas.

    [Uri Geller y sus cucharas]

  • 24-09-2003

    Un home que anava per un carrer tot ple de gossos cridant:
    -Ayyyy qué mal día tuve ayer! A punto estuve de morirme!
    I els gossos ni s'immutaven
    -Ayyyyy qué malo el día de ayer! Casi casi casi me muero!
    I els gossos res, que no es movien, i la gent li deia que no n'hi havia per tant, que no s'hauria mort pas.
    -Pero ayyyyyyyy qué malo malo fue el día de ayer! Por poco no me muero!
    I veient que els gossos seguien sense moure's la un home li va respondre:
    -Mal ayer? Bah, ni un can mueve!

    [Mala hierba nunca muere]

  • 24-09-2003

    Un home truca a un advocat.
    -Advocat, advocat, necessito que vingui immediatament.
    -Ui, impossible, ara mateix ho tinc ple, estic ocupat! Estic amb el Llucifer.
    -Vaaja, i després què?
    -No, tampoc! També ho tinc ple, he quedat amb Satanàs.
    -Collons, i després?
    -Res, res, ho tinc ple, quedat amb el dimoni dels Pastorets!
    -Collons, però és que té tot el dia ple o què?
    -Precisament, sóc l'advocat del dia ple!

    [L'advocat del diable]

  • 17-09-2003

    -Em volia casar davant d'un espetec i no he pogut, estava prohibit!
    -Ostres, i per què?
    -A l'etiqueta deia: "Casa't a radera";

    [Casa Tarradellas]

  • Arriba un zero i diu:
    -Vull anar a les mines!
    I l'home li dóna al zero un tros de taronja i pam! Surt disparat fins a la mina.
    Aleshores arriba un u i també diu:
    -Vull anar a les mines!
    I l'home fa el mateix: li dóna un tros de taronja i pam! cap a les mines.
    I tot el dia van venint zeros i uns i les taronges se'ls van emportant cap a les mines. I pregunten a l'home:
    -Com t'ho fas per a fer arribar zeros i uns fins a les mines tan fàcilment?
    -Ah, doncs les taronges els hi porten!
    -Les taronges?
    -Sí home! Tothom sap que les taronges porten bit a mines!

    [Vitamines]

  • 13-08-2003

    Un home que diu,
    -Me'n vaig a jugar amb la meva dona!
    i al cap d'una estona el troben amb una destral trossejant-la. I li diuen,
    -Però què fas?!
    I ell,
    -No resss, una partida!