Hi havia una vegada el Blas i els seus germans que van enterrar un tresor, i per a evitar traïcions van enterrar-lo en un lloc ben estrany i el mapa el van donar a la seva mare per a que l'amagués a algun lloc del seu cos.
I van anar passant els anys i la mare es va morir i vet-ho aquí que un dia quan la mare ja era morta i enterrada als germans els va picar l'acudit que volien el tresor. I, és clar, algú havia d'anar a furgar el cos de la pobra morta per a buscar-hi el mapa! I hi van enviar el Blas. Perquè resulta que els germans al Blas aquest no se l'estimaven gaire, no. De fet no se l'estimaven gens. I el Blas, pobret, per aviam si aconseguia que se l'estiméssin, va dir que d'acord.
Però a l'enterramorts, que va veure tot el mejunje, li va saber greu que s'aprofitéssin del Blas, i va decidir agafar ell el plànol.
I el Blas es va llevar ben d'hora i va anar cap al cos de la mare morta i vinga a furgar, vinga a furgar. S'hi esmerava molt a furgar! Però, és clar, no el trobava. I el pobret Blas cada dia es llevava més d'hora i tot el dia furgant, allí amb el cor trencat i anar furgant, i cada dia llevant-se més d'hora, i furga que furgaràs. I els germans vinga a dir-li "Blas, cómo te odiamos!","Blas, busca y muérete ya hombre!".
I l'enterramorts, que va veure que allò no anava bé, que de cap de les maneres no se l'estimarien, es va rendir i li va donar el mapa. Va dir:
-No por mucho madre hurgar aman a ese Blas. Ten plano!
[No por mucho madrugar amanece más temprano]
