-A mi m'agradaria veure una desfilada de fantasmes.
-Doncs no et desesperis que algun dia la veuràs!
Al cap d'uns dies es tornen a trobar...
-Weiii, al final vaig veure la desfilada de fantasmes! I que fort tio, l'últim fantasma de tots, a que no saps com es deia? Es deia Esperança!
-Ja t'ho vaig dir jo! L'Esperança és l'últim casper!

[L'esperança és l'últim que es perd]

-M'agradaria protegir casa meva contra els extraterrestres. He pensat en comprar-me unes espelmes per a espantar-los, però no sé si és bona idea... Tu creus que espantaré marcians amb espelmes?
-Ui, no ho facis pas! Això és un error molt antic! Mira, un cop vaig veure en un top manta una indicació que això no funcionaria.
-Oh, i com és?
-Va ser en un top manta que tenia un coixí espanyol. Doncs allí sobre el coixí hi havia una noteta que explicava que fa molt temps ja ho van provar, això d'espantar un marcià fent servir espelmes, i el marcià es va espantar, sí, però va entrar igualment. I ells ja t'avisen que això és un error antic i que si ho proves i no et funciona no pots anar a reclamar perquè no t'ho cobreix la garantia.
-Ai caram!
-Sí, i m'ho van dir amb un poema! "Coixí espanyol en top manta, va entrar, amb por, però entrà de veres, no asusta al marciano vela, un vell error (ver garantía)".

[Con cien cañones por banda, viento en popa, a toda vela, no surca el mar sinó vuela, un velero bergantín]

-Ostres, aquesta nou és una nou!
-I què?
-Doncs que no ho sembla!

[Nou sembla]

Contràriament al que tot matemàtic podria creure, la fórmula per a trobar les arrels d'una equació de segon grau no va ser fruit de l'estudi, sinó d'una conversa a priori sense importància que un jove matemàtic anomenat Pedrosa va mantenir amb un home que per tot aliment prenia cada dia assegut en una vinya quatre alls que arrencava de l'arada d'un vell molt forçut. La cosa va anar així:
-I vós què mengeu?
-Alls, menjo, petit Pedrosa.
-Només alls? I com és? Ja mengeu bé?
-Menjo bé, més o menys; arrenco alls d'arada de vell quadrat menjo quatre al cep, petit Pedrosa.
[

-b±√b2-4ac

2a

(Menys b més menys arrel quadrada de b al quadrat menys quatre a c partit per dos a) ]

Dins la Enterprise:
-No ho entenc, tan gran que és aquesta nau i mira que n'arribem a estar d'estrets aquí menjant xiclet!
-Si, tens tota la raó. Pensa que això d'estar estret...

[Star Trek]

En una botiga d'animals...
-Escolti, aquest gat saluda els micos?
-Depèn...
-Depèn de què?
-Depèn de si miola!

[De simi-hola]

-Ep nano! Ja que volies anar al teatre, t'hi acompanyo i anem a veure la última obra que ha dirigit en Mike Olfield!
-Ai collons! No sabia que aquest home fes obres de teatre també. I com es diu l'obra?
-"La dansa dels set vels"
-Apa! No ho posa enlloc que l'hagi dirigit aquest home! D'on t'ho has tret tu això?
-Home, és de lògica, no veus que tu voràs vels?

[Tubular Bells]

Uns homes tenien un gat blanc i un díode que feia llum. Els va venir el jefe del poble:
-Mireu, que feu llum amb el led vale; però si el feu xiular agafaré aquest gat blanc que teniu i el tallaré, perquè així és com ho fem al meu poble.
-Però tu de quin poble ets?
-Us pita el led? Tallo blanc gat!

[Hospitalet de Llobregat]

Anava un valencià pel carrer fent gran ostentació d'un pin que portava:
-Mireu, mireu lo meu pin!
I un amic li pregunta,
-Xeee, se pot saber què fas?
-És que sóc un lladre molt famós!
-I què?
-Ensenyo lo pin!

[Arsenio Lupin]

Un home entra a una caverna i es troba tot de rates esclafades per les parets.
-Escolti, què hi fan tantes rates esclafades a les parets?
-És que entren corrents, pobretes, i es foten uns pinyos... Però en una caverna, ja se sap...
-En una caverna ja se sap què?
-Doncs això, que és normal trobar-hi rates pinyades.