-Jo si tinc fred m'amago en aquell xiringuito de fotos!
-Ah sí, i què fas?
-Foto mantón!

[Fotomatón]

-Ostres, sí que fa pudor el centre de publicacions del campus nord...
-Normal... al ser pet...

[El CPET]

-D'on et ve tanta inspiració?
-Ve del Cel! I em ve, senzillament, de dir-li que vingui.
-Ah sí? Ostres tu. I com t'ho fas per a que et vingui?
-Ah, molt fàcil! Jo dic: "Vine!" I em ve la inspiració "dir 'vine!'"

[La inspiració divina]

Arreglant un pc en un local inundat...
-No puc més! No puc arreglar aquest PC amb aquest merder.
-Per què no?
-És que si poso el setup no se'n va l'aigua!
-Clar, al ser tap...

[El setup]

-Mira, m'agrada tant el cinema que si et dutxes i et rentes bé et regalaré un cordill.
-Ostres!
-Ja t'ho dic, sóc un "si net, fil!"

[Cinèfil]

Una dona caminava tota eixarrancada.
-Tú por qué andas así?
-Porque soy del Principat d'Andorra.
-Eso no es excusa!
-Sí! Ando así por lo que soy!
-Y qué eres?
-Ando rana!

[Andorrana]

Ja fa molt de temps hi havia un poble que no tenia nom. Els seus habitants estaven molt i molt tristos per aquesta falta de denominació; en particular hi havia una parella de novios que estaven desesperadament tristos. Estaven tan tristos que van pregar durant dies i dies, i van jurar que no pararien de pregar fins que el Cel els concedís un nom. Fins que un dia els Déus van accedir i van baixar a dir-los el nom:
-Pareu de pregar, amants!

[Palau de Plegamans]

Entre dos pobles molt allunyats hi havia una línia fèrria. A un cap de via hi havia un poble molt lleuger ple de drogaaddictes que se'n deia el poble de Gram; i a l'altre extrem de la via hi havia un poble molt net, que se'n deia, justament, el poble de Net. Un bon dia dos Gramians (habitants de Gram) se'n van voler anar al poble no-veí de Net. Quan van pujar al tren el revisor ja els va avisar,
-Els recomano que s'asseguin; pensin que van d'un extrem a l'altre de la línia i el viatge és molt llarg.
Un dels dos amics va asseure's, però l'altre va quedar-se dret. I l'amic li anava dient que es deixés de punyetes i fes el favor de seure, perquè el viatge des del poble de Gram al poble de Net era tan tan llarg. Però cà! L'altre seguia dret. Fins que ja cansat li va dir:
-Senta el cul, home! De Gram a Net!

[Santa Coloma de Gramenet]

-Doncs a mi de les guerres el que em fa més por és algo que se'n diu el Porc Intel·ligent.
-No n'havia sentit a parlar mai...
-Sí, sí, un dia que vaig estar en una guerra recordo que de sobte la gent va començar a cridar tota espantada: "ja vénen, ja vénen!" I jo vaig preguntar, "qui ve?" I em van respondre "El garrí llest!"

[Els guerrillers]

A ple estiu un home es troba un boig pel carrer, el mata i se'l cruspeix. Mentre estava endrapant se li acosta un vianant i li pregunta:
-Però es pot saber què menges?
-Osti tio que som a l'estiu!
-Ja, però que coi estàs menjant?
-Reeee, un xalat!

[Un gelat]